Federica Montseny, destacada figura de la política, anarquista i feminista pionera durant la II República. Explora les seves contribucions, especialment en la promoció del dret a l’avortament. Avança amb nosaltres cap a l’actualitat, on Catalunya gaudeix d’una llei que assegura el dret a l’avortament lliure, un avenç significatiu cap a la igualtat de gènere i els drets reproductius.
Taula de continguts (temps de lectura: 7 min)
Federica Montseny (1905-1994) va ser una figura prominent de la política espanyola i una pionera del feminisme i l’anarquisme. Com a primera dona ministra a Europa Occidental durant la II República espanyola, va defensar causes avantguardistes, com la legalització de l’avortament.
Com a titular de Sanitat i Assistència Pública, va promoure iniciatives per millorar la salut de les embarassades, va legalitzar l’avortament i va implementar canvis en els serveis socials. Després de l’exili a França a causa de la Guerra Civil, va continuar la seva lluita contra el franquisme, participant activament en la reorganització del moviment llibertari.
En l’actualitat, hi ha un consens ampli sobre la ineficàcia de la prohibició o penalització de l’avortament. Aquesta prohibició no elimina la pràctica, sinó que força les dones a recórrer a avortaments insegurs, posant en perill les seves vides. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es produeixen uns 25 milions d’avortaments insegurs anuals, essent la tercera causa més freqüent de mort materna en l’àmbit mundial, amb 39 000 dones perdent la vida a causa d’aquesta pràctica insegura.
Tot i els avenços socials, el control i l’estigma associats amb la natalitat i l’avortament persisteixen, defensats principalment per postures conservadores amb suport eclesiàstic. Malgrat tot, alguns països han abandonat les polítiques prohibitives, adoptant regulacions diverses. No obstant això, la despenalització total i l’eliminació de condicions alienes a la voluntat de les dones encara són reptes pendents.
A Catalunya, la interrupció voluntària de l’embaràs està subjecta a la legislació de l’Estat espanyol, amb la Ley Orgánica 1/2023 vigent.
No obstant als avenços, l’avortament a Espanya roman penalitzat pel Codi Penal, amb terminis per a la IVE establerts. És necessari reconèixer que assegurar un dret no implica renunciar a la seva plena consecució. Amb això present, arribem al repte actual de buscar una interrupció de l’embaràs veritablement lliure i gratuïta, anant més enllà del marc constitucional espanyol.
Aquesta tasca implica garantir l’accés a l’IVE a tot Catalunya a través del sistema sanitari públic, superant la dependència de clíniques privades. Cal abordar la falta de professionals i les objeccions de consciència. A més, és essencial implementar un programa educatiu sobre salut sexual a totes les escoles, formant la base dels Drets Sexuals i Reproductius (DSiR).
En paral·lel, cal superar el marc constitucional espanyol amb l’aprofitament de majories al Parlament de Catalunya. Aprovant una Llei Catalana de l’Avortament, aquesta normativa despenalitzaria i eliminaria tots els condicionants aliens a la voluntat de les dones.
Aquesta llei catalana, aprovada pel Parlament amb el suport d’Esquerra Republicana i Junts, seria un homenatge a la visionària Federica Montseny. El 1937, Montseny legalitzà l’IVE fins a les dotze setmanes, col·locant Catalunya a l’avantguarda europea dels DSiR. Recuperar el seu llegat és més que una oportunitat; és una responsabilitat envers les generacions futures.
Federica Montseny, destacada figura de la política, anarquista y feminista pionera durante la II República. Explora sus contribuciones, especialmente en la promoción del derecho al aborto. Avanza con nosotros hacia la actualidad, donde Cataluña disfruta de una ley que asegura el derecho al aborto libre, un avance significativo hacia la igualdad de género y los derechos reproductivos.
Federica Montseny (1905-1994) fue una destacada figura de la política española y una pionera del feminismo y el anarquismo. Como la primera mujer ministra en Europa Occidental durante la II República española, defendió causas vanguardistas, como la legalización del aborto.
Como Ministra de Sanidad y Asistencia Pública, promovió iniciativas para mejorar la salud de las embarazadas, legalizó el aborto e implementó cambios en los servicios sociales. Después del exilio a Francia debido a la Guerra Civil, continuó su lucha contra el franquismo, participando activamente en la reorganización del movimiento libertario.
En la actualidad, hay un consenso amplio sobre la ineficacia de la prohibición o penalización del aborto. Esta prohibición no elimina la práctica, sino que fuerza a las mujeres a recurrir a abortos inseguros, poniendo en peligro sus vidas. Según la Organización Mundial de la Salud (OMS), se producen unos 25 millones de abortos inseguros al año, siendo la tercera causa más frecuente de muerte materna a nivel mundial, con 39 000 mujeres perdiendo la vida debido a esta práctica insegura.
A pesar de los avances sociales, el control y el estigma asociados con la natalidad y el aborto persisten, defendidos principalmente por posturas conservadoras con apoyo eclesiástico. A pesar de todo, algunos países han abandonado las políticas prohibitivas, adoptando regulaciones diversas. Sin embargo, la despenalización total y la eliminación de condiciones ajenas a la voluntad de las mujeres aún son retos pendientes.
En Cataluña, la interrupción voluntaria del embarazo está sujeta a la legislación del Estado español, con la Ley Orgánica 1/2023 vigente. Esta ley, que ha experimentado modificaciones desde 2010, sigue siendo impuesta, a pesar de las competencias que las autonomías tienen en la materia. A pesar de la despenalización hasta las catorce semanas, establecida por la ley de 2010, la legislación española mantiene restricciones más allá de los supuestos específicos de 1985.
No obstante a los avances, el aborto en España sigue penalizado por el Código Penal, con plazos para la IVE establecidos. Es necesario reconocer que asegurar un derecho no implica renunciar a su plena consecución. Con esto presente, llegamos al reto actual de buscar una interrupción del embarazo verdaderamente libre y gratuita, yendo más allá del marco constitucional español.
Esta tarea implica garantizar el acceso a la IVE en toda Cataluña a través del sistema sanitario público, superando la dependencia de clínicas privadas. Es necesario abordar la falta de profesionales y las objeciones de conciencia. Además, es esencial implementar un programa educativo sobre salud sexual en todas las escuelas, formando la base de los Derechos Sexuales y Reproductivos (DSiR).
Paralelamente, es necesario superar el marco constitucional español aprovechando las mayorías en el Parlamento de Cataluña. Aprobando una Ley Catalana del Aborto, esta normativa despenalizaría y eliminaría todos los condicionantes ajenos a la voluntad de las mujeres.
Esta ley catalana, aprobada por el Parlamento con el apoyo de Esquerra Republicana y Junts, sería un homenaje a la visionaria Federica Montseny. En 1937, Montseny legalizó la IVE hasta las doce semanas, situando a Cataluña en la vanguardia europea de los DSiR. Recuperar su legado es más que una oportunidad; es una responsabilidad hacia las generaciones futuras.
A Sen Enderezo, pots llegir articles en català. Només has d’obrir la pestanya anomenada «articles en català» i preparar-te un cafè perquè la lectura sigui més amena. Hi ha programades dues publicacions mensuals, així que si tens suggeriments sobre temes interessants, deixa’ls als comentaris.
La ciberviolència de gènere és una forma d’agressió en línia que afecta específicament les dones. Inclou comportaments com assetjament, amenaces i humiliacions a través de mitjans digitals. Aquest fenomen contribueix a un entorn hostil on es limita la llibertat i la participació de les dones. Les víctimes experimenten un impacte psicològic i emocional greu, afectant…
Sen Enderezo 